Companys de ruta (I): l’espinavessa (Paliurus spina-christi)

“Companys de ruta” són una sèrie d’articles breus dedicats a presentar la vegetació, els edificis històrics, la fauna, els cultius: tot allò que és representatiu i que configura el paisatge de les nostres rutes. Avui parlarem d’un arbust singular: l’espinavessa.

L’espinavessa (Paliurus spina-christi), coneguda com a “espina santa” en castellà i els seus fruits anomenats “barrets de capellà” o “barretets” –per la forma inconfusible que tenen–, és un arbust força espinós de la família de les Ramnàcies –com l’aladern, també present a les nostres rutes–, que pot arribar als 2 o 3 metres d’altura. És un arbust caducifoli amb branquillons disposats en ziga-zaga. Té les fulles esparses, entre ovals i el·líptiques, amb el marge lleugerament dentat i els nervis marcats. Quan floreix, a principis d’estiu, ho fa amb inflorescències cimoses, amb força flors verd-groguenques que són un reclam clau per les abelles dels Aspres de l’Albera. El fruit, que apareix ben avançat l’estiu, és una sàmara amb una ala que rodeja tot el fruit –de color verd a la immaduresa i de color marronós quan ja és madur–, que pot arribar, gràcies al vent, lluny de la planta mare.

Si l’espinavessa té la possibilitat d’ocupar un espai –sense massa competència– pot arribar a generar bosquines denses, on ella és la planta principal. Tot i això, és una planta escassament distribuïda pel territori català i aquestes bardisses d’espinavessa només són observables, per exemple, als Aspres de l’Albera i les Salines i d’altres localitzacions de l’Empordà. A la resta del país, només s’observen bardisses de forma puntual a la Garrotxa, el Gironès i en alguns punts d’Osona. A la península Ibèrica és observable al País Valencià i també, recentment, en zones d’Andalusia i d’Euskadi –on sembla que s’ha naturalitzat–. La seva àrea de distribució és cap a l’est, en ambients secs de terra baixa, certa influència marítima i vores de camí fins a les costes del Mar Negre i l’Àsia Central.

És una planta que creix bé de cep, suportant bé les retallades, motiu pel qual ha sigut cultivada ocasionalment per a fer tanques que, gràcies a les seves punxes, poden resultar impenetrables. Per tant, és una planta que marca límits, que separa espais i que els protegeix de l’entorn. La seva fusta –pesada, dura i elàstica– s’ha utilitzat per a fer mànecs d’eina i bastons i a l’Alt Empordà es recull l’ús de branques d’espinavessa per a penjar-hi figues pel coll, per tal d’assecar-les.

El seu ús etnobotànic més popular, però, és la realització de tisanes dels fruits madurs. La propietat més popular d’aquestes tisanes és la hipocolesterolèmica, és a dir, la capacitat de disminuir la quantitat de greixos en sang, millorant la circulació. Altres usos recollits de les tisanes són per tractar la inflamació prostàtica i les seves capacitats hipotensores i diürètiques (és a dir; baixen la tensió arterial i augmenten l’eliminació de líquids a través de l’orina).

Finalment, cal indicar un remei d’índole màgic religiós: també a l’Alt Empordà es diu que dur una arrel d’espinavessa a la butxaca fa marxar les hemorroides. Aquesta eliminació de les morenes podria relacionar-se amb les tisanes i el seu efecte de millora de la circulació.

Si vols aprendre a identificar l’espinavessa, a conèixer i compartir més coses sobre aquest company de camí i d’altres, no ho dubtis: apunta’t a les nostres rutes, segueix-nos a les xarxes socials i comparteix!

Xavi M. Anzano
Guia de les rutes de Més Enllà del Bosc

Fonts:
D’ambrosio U, Garnatje T, Gras A, Parada M, Vallès J. Plantes medicinals de Catalunya. Sant Vicenç del Castellet, Farell Editors. 2020 – cap.: 34 pàg.:129-31.
Flora Iberica – Metabuscador y base de datos de información de la flora de la Península Ibérica [Internet]. Floraiberica.com. [citat el 15 de desembre del 2022]. Disponible a: http://www.floraiberica.com
Catàleg de flora [Internet]. Floracatalana.cat. [citat el 15 de desembre del 2022]. Disponible en: http://floracatalana.cat/flora/cataleg