Què és la infermeria?

Per entendre què és la infermeria, hem d’analitzar el concepte actual i la seva evolució en el temps.

Tenim constància que la primera escola d’infermeria del món va ser oberta a l’Índia l’any 250 aC, però els orígens de les cures d’infermeria van sorgir molt abans d’aquesta data. Alguns articles relacionen directament la necessitat de cuidar i de protegir a l’altre amb la maternitat o amb els sentiments de pertinença a la comunitat com l’origen, en temps primitius, de la professió.

Encara que aquest origen pot ser qüestionat, és indubtable que l’essència de la professió va sorgir de la necessitat intrínseca de cuidar de l’entorn i de la comunitat, realitzant accions de manteniment i de protecció amb la finalitat de prevenir possibles factors de risc que poguessin perjudicar la vida.

Les cures proporcionades varien segons el lloc i el temps on van succeir, els recursos disponibles, els coneixements de cada comunitat, les condicions climatològiques, les creences, la cultura, etc.

La infermeria, avui en dia, es defineix com la professionalització de les cures que emfatitza les relacions humanes, en l’ajuda i l’autocura mitjançant la promoció de la salut, la prevenció de les malalties i la cura d’aquells que ho necessiten.

L’assistència proporcionada es genera des d’una visió científica-sanitària i s’ofereix des de l’autonomia i independència dels professionals d’infermeria, que també formen part d’un equip multidisciplinari. La finalitat és la d’oferir una correcta atenció i unes cures adaptades a les necessitats de les persones i de l’entorn.

Les cures d’infermeria es presten a les persones de totes les edats, gèneres, ètnies i comunitats, malalts o sans, i inclouen: la salut, la prevenció de la malaltia, les cures als qui pateixen malalties, així com a les persones amb diversitat funcional, en tots els entorns d’atenció de la salut i en altres àmbits de la comunitat.

La infermeria té quatre funcions molt ben definides: l’assistencial, enfocada a la societat i a la cura; la investigadora, basada en els coneixements sanitaris i en l’evidència científica; la docent, centrada en la formació i en l’educació de les persones i l’administradora, que consisteix en la gestió de les cures, la planificació, l’organització i l’avaluació dels professionals respecte a les cures necessàries.

A més d’aquestes quatre funcions bàsiques, l’International Council of Nurses (CNI) destaca unes altres de rellevància en la professió, com la funció de defensa i foment d’un entorn segur, la participació en polítiques de salut o la gestió dels usuaris i sistemes de salut.

Manel Juárez 
Infermer de Més Enllà del Bosc